Peloponeso

El teatre d'Epidaure: és un teatre antic de Argòlida, edificat al segle V a. C. per acollir les Asclepeia, concurs en honor del déu metge Asclepi. És el model de nombrosos teatres griegos.El edifici va poder contenir després de la construcció d'un terraplè i de grades suplementàries, 14000 espectadors. Es compon d'una orchestra (l'escena) circular de terra batuda de gairebé 20 m de diàmetre, envoltada per una graderia ultrasemicircular, dividit en dos nivells per un passadís, el diazoma. El nivell inferior compta amb 32 files de grades, dividides en 12 kerkidès per 11 escales. El nivell superior compta amb 20 files de grades i 22 kerkidès. L'edifici de l'escena és de pedra i està dotat d'un pis, amb dues sortides laterals proveïdes de portes. . L'acústica del teatre és excepcional, permet als últims espectadors de dalt de les grades sentir i distingir els actors parlant en veu baixa.

Micenes: és un jaciment arqueològic situat a la península del Peloponès. És una gran fortalesa militar que dominava gran part del sud de Grècia i un dels majors centres de la civilització aquea, es va utilitzar el nom de Micenes per nomenar el període d'història grega comprès entre el 1600 i el 1100 a. C. que s'anomena històricament micènic en reconeixement a la posició de lideratge de Micenas. El jaciment arqueològic, està situat a 90 km al sud-oest d'Atenes, al nord-est de la península del Peloponès i entre els seus restes més visibles s'expliquen els murs ciclopis de les ruïnes de la fortalesa i les construccions funeràries com l'anomenat Tresor d'Atreo.

El Temple de Zeus Olímpic a Olímpia: construït entre 470 i 456 a. C., va ser el model dels temples clàssics grecs d'ordre dòric. El temple es va alçar sobre el santuari més famós de tota Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhelénicas locals i probablement s'havia establert cap a fins del període micènic. El Altis, annex amb suarboleda sagrada, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels segles X i IX a. C., quan el culte a Zeus es va unir al ja establert culte a Hera.

Empúries

Empúries

Polis (del grec πόλις) és la denominació de les ciutats estat de l'antiga Grècia, sorgides des de l'Edat Fosca fins a la dominació romana. La polis va ser on es va desenvolupar i va expandir la civilització grega fins a l'època hel · lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, es va complir fins a la segona meitat del segle VII a. C. 

Àgora, en l'Antiga Grècia era la plaça de les ciutats-estat gregues. Era un espai obert, centre del comerç (mercat), de la cultura i la política de la vida social dels grecs. Estava normalment envoltada pels edificis privats i públics més importants, com les stoas (pòrtics columnados), pritaneos (oficines administratives), Bouleterión (edifici per a les reunions de la boulé) i balaneia (banys)

En l'Antiga Grècia, un Asclepeionera un "temple curatiu», consagrat al déu Asclepi. El Asclepeion d'Epidauro estava a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a la Argólid a (Peloponès). 

El fòrum era una plaça pública al voltant de la qual es distribuïen els principals edificis de la ciutat, amb funcions religioses, administrativa i comercial. 

La muralla era un mur tancat destinat a la protecció i defensa de determinat lloc. Des dels temps antics als moderns s'han usat per tancar assentaments. Generalment les muralles es construïen per protegir una ciutat o un poble.

La vila romana era un estatge rural les edificacions formaven el centre d'una propietat agrícola a Roma Antiga.

Un museu és una institució pública o privada, amb o sense ànim de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix propòsits d'estudi, educació i delit col · leccions d'art, científiques, etc., Sempre amb un valor cultural.