MILES GLORIOSUS

Autor: Titus Maccius Plautus (c. 254–184 B.C.)

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Umbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute^[1] i el fa mort durant la magistratura deCató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària. 

PERSONATGES:

• Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
• Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
• Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
• Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
• Escèler, esclau de Pirgopolínices.
• Filocomàsia, estimada de Plèusicles, raptada per Pirgopolínices
• Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès.
• Acrotelèutia, cortesana.
• Lucrió, criat de Pirgopolínices.
• Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.

ARGUMENT:

Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.