domingo, 27 de abril de 2014

Sortida Tarragona

  

SORTIDA A TARRAGONA:

MURALLA:


La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d'allotjars'hi. Aquest assentament militar va ser  l'origen de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en una simple estacada de fusta i pedres petites. El fet que ràpidament el nucli es convertís en cap de pont per l'arribada de reforços des de Roma es va traduir, en l'àmbit urbanístic, en la necessitat d'enfortir les defenses que hi havia fins llavors. Així doncs, entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més altes. D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva.





 Quan vam arribar a Tarragona vam recorrer la muralla veient les seves capes históriques i les escultures dedicades a gent important com per exemple la de Rómul i Rem.



 TEMPLE:



Tarragona va ser una gran ciutat en la seva època en l'imperi romà , i la capital de la regió nord d'Hispània . Explica l'historiador romà Tàcit ( Ann. I, 78 ) que al segle I després de Crist una representació de tarragonins va demanar a l'emperador Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor d'August, que havia mort un any abans i que va ser qui va atorgar a Tarraco la capitalitat de la província Hispània Tarraconensis , la més gran de l'antic Imperi.El temple de Tarragona podria haver estat el primer que se li va dedicar fora de Roma . La seva existència es coneix a través d'unes monedes romanes que el reprodueixen i que es van encunyar l'any 15 després de Crist amb la imatge d'August, en una cara , i la d'un temple dedicat a aquest.Cap a la meitat del segle V o inicis del VI , en ple període tardoromà , el temple d'August es desmuntaria per utilitzar els carreus en la construcció d'una catedral visigòtica , així com dependències eclesiàstiques i civils relacionades amb nou poder establert a la ciutat . Posteriorment , es va aixecar al segle XII sobre els seus fonaments l'actual catedral de Tarragona ; quedant els fonaments del temple sepultats sota el terra de la catedral fins que les excavacions iniciades el 2007 van descobrir les restes arqueològiques del que se suposa que va ser el Temple d'August .





 

Al haver entrat dins les muralles, vam anar a veure el temple.




 AMFITEATRE:


  
Va ser construït a finals del segle II dC , en un espai que havia estat una àrea funerària .Durant l'imperi d'Heliogàbal , a principis del segle III dC , a l'amfiteatre es van dur a terme diverses reformes . En commemoració d'aquest fet, el pòdium es va coronar amb una gran inscripció monumental , de la qual es conserven nombrosos fragments .El 21 de gener de l'any 259 , en el marc de les persecucions contra els cristians en època de l'emperador Valerià, van ser cremats vius a l'arena de l' amfiteatre el bisbe de la ciutat , Fructuós i els seus diaques , Auguri i Eulogi .Durant el segle V , i com a conseqüència de la política religiosa dels primers emperadors cristians , l'amfiteatre va ser perdent les seves funcions originàries . Un segle després es van aprofitar les pedres d'aquest, sobretot els carreus de la graderia , per construir una basílica cristiana de tres naus que va commemorar el lloc del martiri dels tres sants de l'Església tarragonina . Al voltant del temple es va construir un cementiri amb tombes excavades a la sorra i mausoleus funeraris adossats a l'església.La invasió islàmica va obrir un període d'abandonament del conjunt fins que , al segle XII , es va erigir sobre els fonaments de la basílica visigòtica un nou temple sota l'advocació de Santa Maria del Miracle . D'estil romànic i planta de creu llatina , una sola nau i un absis quadrangular. L'església es va mantenir en peu fins 1915 .

 

Després de veure el temple vam caminar durant un rato, fins arrivar vora mar per veure l'amfiteatre.


 FORO:



 Va ser construït pels romans l'any 73 dc, sota el mandat de l'emperador Vespasià. L'ús es va mantenir fins a la meitat del segle V. A partir del qual es van ocupar els edificis que envoltaven la plaça en habitatges privats. A partir del segle XII es va urbanitzar l'interior de la plaça i es va definir un traç de carrers que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Aquest espai correspon a l'entramat de carrers que conformen bona part del barri medieval de Tarragona.

 



 Al sortir del amfiteatre vam anar a veure el foro i vam pujar fins dalt de tot de un edifici amb vistes espectaculars al mar i al amfiteatre.





 PRETORI:


Al costat del Museu Arqueològic s'aixeca un edifici de planta pràcticament quadrada, que seria l'angle d'una magnifica construcció romana. Es creia que era el palau d'August, però recentment s'ha identificat com el Praetorio.


Popularment se'l coneix com el castell de Pilat. En l'Edat Mitjana va ser molt remodelat. D'època romana es conserven els grans murs de carreus encoixinats, un parell de portes arquitrabadas, dues voltes superposades, la inferior subterrània i la superior amb façana al carrer de Pilat, on destaquen adorns d'ordre corinti.

La sala voltada inferior comunica amb un gran passadís format per la voltes del suport de la graderia del Circ. Una altra porció de voltes del circ romà, es troba en la baixada de Sant Hermenegild, sobrepassant els set metres d'altura.





 













martes, 8 de abril de 2014

MICENAS:


En el segundo milenio adC Micenas (Μυκῆναι Mukênai, en griego antiguo), definida por Homero como "la rica en oro", era uno de los mayores centros de la civilización griega, una fortaleza militar que dominaba gran parte del sur de Grecia. El periodo de historia griega comprendido entre el 1600 adC y el 1100 adC se denomina Micénico en reconocimiento de la posición de liderazgo de esta ciudad. Según la mitología griega, la ciudad fue fundada por Perseo.




Epidauro:

El Teatro de Epidauro o Epidavros (Επίδαυρος) es uno de los grandes tesoros arqueológicos que han sobrevivido desde la época clásica griega. Se trata de un teatro conservado a la perfección, hasta tal punto que hoy en día se sigue usando para representaciones teatrales y conciertos.
Los restos del teatro fueron descubiertos en el siglo XIX en perfecto estado. En realidad, el teatro es sólo una parte de un complejo arqueológico mucho mayor: el Santuario de Asclepio, incluido en la lista del patrimonio mundial de la Unesco. A parte del santuario y el teatro, se conservan las ruinas de templos dedicados a Artemisa y Afrodita, y se puede visitar un museo con cientos de esculturas y otros restos hallados en el lugar.
Lo que hace fabuloso al teatro de Epidauro es su increíble acústica. Según los expertos, sólo puede deberse o a la casualidad o a un diseño muy avanzado. El tintineo de una pequeña moneda que cae en el punto central de la escena se puede oír desde la última fila de bancos, en un graderío con capacidad para 15.000 personas. Y como complemento, el espectacular paisaje que se divisa desde las gradas.




Teatro de Epidavros




domingo, 6 de abril de 2014

Hispania romana teatros

Teatro romano de Sagunto:



Encara que la cronologia continua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del sigle I a. C., i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi (14-37). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del sigle II.
La ubicació del Teatre Romà de Sagunt respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana.




jueves, 3 de abril de 2014

MILES GLORIOSUS

Autor: Titus Maccius Plautus (c. 254–184 B.C.)

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Umbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute[1] i el fa mort durant la magistratura deCató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària. 




PERSONATGES:



  • Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
  • Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
  • Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
  • Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
  • Escèler, esclau de Pirgopolínices.
  • Filocomàsia, estimada de Plèusicles, raptada per Pirgopolínices
  • Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès.
  • Acrotelèutia, cortesana.
  • Lucrió, criat de Pirgopolínices.
  • Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.

ARGUMENT:


Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusicles).
Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.